"Cuando el amor canta" és una invitació a deixar-se seduir per la música i la poesia del primer barroc, una època en la qual l'amor es cantava amb una sinceritat desarmant i una bellesa que encara hui commou. Estes cançons naixen de versos senzills i profunds, capaços de parlar directament al cor: del desig que encén, del riure compartit, de l'anhel, del dolor i de la dolçor de l'estimar.
El programa reunix cançons i danses dels segles XVI i XVII, amb un especial protagonisme de la tradició hispànica, al costat de refinades aportacions franceses i italianes. Peces com "Si queréis que os enrame la puerta", "Ay, que me río de amor" o "Ojos de mis ojos" revelen la força poètica de textos senzills i expressius, mentres danses com la "Zarabanda" aporta vitalitat, ritme i color. Obres emblemàtiques com "Yo soy la locura" o "El baxel está en la playa" mostren com l'amor pot ser també ironia, llibertat i desbordament. Escoltarem joies del segle XVI i XVII —obres anònimes i peces de compositors com Juan Hidalgo, José Marín, Gaspar Sanz, Santiago de Murcia o Gabriel Bataille— en les quals la frontera entre el popular i el culte s'esvaïx. Danses vives i contagioses s'alternen amb cançons íntimes i expressives, creant un paisatge sonor ple de contrastos i emoció.
El concert ens obri les portes a un món on cantar era una forma natural d'expressar el que l'ànima no podia callar. A través de cançons íntimes i danses plenes de vida, es desplega un univers emocional en el qual conviuen la lleugeresa del joc amorós, la ironia del desengany, la passió que crema i la melancolia de l'absència. Música i paraula s'entrellacen amb una proximitat sorprenent, esborrant la distància del temps i parlant a l'oient de hui amb una veu clara i humana. La interpretació, a càrrec de veu, guitarra barroca, viola de gamba i percussió, crea un espai sonor càlid i envolupant. La veu dona vida a la poesia, la guitarra aporta ritme i lluminositat, i la viola de gamba embolica el discurs amb el seu so profund i expressiu. Esta formació íntima permet assaborir cada matís, cada emoció i cada silenci.
"Cuando el amor canta" no és només un concert de música antiga, sinó una experiència sensible i pròxima: una oportunitat per a deixar-se portar per una música preciosa i atemporal i descobrir com, des de fa segles, l'amor continua trobant en la música la seua forma més bella de ser dit.
Ay dolor incurable / Francesc Valls
Marizápalos / Francesc Guerau (guitarra sola)
Amaranta / Text de Francesc Fontanella
Halconcillo nuevo / Joan Aranyés
Mi zagala / Joan Aranyés
Recercada VIII / Diego Ortiz
Del cristal del manzanares / Juan Blas de Castro
Ojos negros de mis ojos / Diego Gomez
Si quereis que os enrrame la puerta / Luis de Briceño
Si sufro por ti morena / Gabriel Bataille
Èlia es va especialitzar en música antiga en el Royal Birmingham Conservatoire amb el prestigiós tenor Andrew King. Ha sigut guardonada amb diferents premis en l'àmbit de la música antiga, entre els quals destaquen el Cecil Drew Oratorio Prize, el premi a la millor cantant de Música Antiga del Royal Birmingham Conservatoire, i el Premi Especial del Jurat en el Concurs Internacional de Música Antiga de Gijón. Des de 1999, quan va pujar a un escenari per primera vegada i fins a l'actualitat, compagina una intensa activitat concertística amb l'ampliació de la seua formació en música antiga, realitzant cursos i residències artístiques d'especialització per tot el món, així com la participació en projectes d'investigació.
En 2015 funda l'ensemble "La Tendresa", també codirigix el quartet vocal "Qvinta Essençia" i, des de 2021 forma part del projecte EVOCA (Exploració de la Vocalitat i l'Oralitat del Cant Antic) dirigit per Paloma Gutiérrez del Rierol. Fins a la data ha gravat més de trenta discos amb diverses agrupacions amb les quals col·labora regularment com Capella de Ministrers o Vespres d’Arnadí.
